LA IMATGE

La imatge mostra la nostra relació amb el món exterior, és una manera de comunicar-nos i té varis significats: pot ser una imitació de la realitat, referència real d'un objecte que transformen, una virtual o una mental. 

Respon a una realitat que, a la seva vegada, correspon a un imaginari de la cultura en què ens trobem. Quan una imatge és emtiva té un major efecte sobre les persones. També té a veure amb la llum (que dóna volum i gràcies a ella podem percebre la imatge). L'art no deixa de ser producció d'imatges que pretén informar, ensenyar

, fer recordar i emocionar.

Som consumidors d'imatges, que es difonen ràpidament a través de les xarxes o dels mitjans. Les imatges transformen el món en què vivim i a partir de la nostra realitat, amb imatges podem crear un món diferent. Hi ha una interacció direcra entre el món real i el món de les imatges noves, que condicionen la nostra percepció; per tant, són un mitjà i una eina que ens hauria de permetre pensar i reflexionar sobre el món que ens envolta.

En aquesta assignatura estudiarem dos tipus d'imatges: tecnològiques i digitals. El que estudiarem té a veure amb el món de la comunicació que, a la seva vegada, té molt a veure amb la política que els manipulen segons el que tingui el poder, podem dir que està mediatitzada.

Des del principi de la humanitat hi ha una tendència de plasmar la nostra realitat per deixar-ne un record. L'home té una necessitat de deixar petjada. Al s. XV paraeix un invent que permet una millor difusió de les imatges, parlem de l'impremta. Amb aquest esdeveniment comença la percepció de la imatge relacionada mab la informació.

Al s. XIX apareix la fotografia i cap a principis del s. XX, el cinema. Més endavant, comença a tenir més importància artísticament l'abstracció que no pas plasmar el moment directament.

A l'actualitat extisteixen el fotoperiodisme i la fotoil·lustració. Les imatges són, actualment, indispensables a l'àmbit informatiu: fan imaginables, comprensibles i sintetitzen la informació. Donen veracitat i credibilitat als fets narrats. Les imatges no són objectives, car tenen limitacions comunicatives, els diaris i mitjans d'informació juguen amb les imatges cridant l'atenció, impactant i mostrant la informació segons el seu punt de vista. Les imatges guanyen la partida al text.

El fotoperiodisme és tot aquell conjunt d'imatges que capten un fragment de la realitat per captar una informació que pot ser notícia, i que, en teoria, no haurien d'estar retocades, doncs mostren espontaneïtat.

La fotoil·lustració serveix per il·lustrar una informació didàctica i que, normalment, han patit manipulacions i són preparades per cridar l'atenció. Té molt a veure amb el que és la publicitat.

Podem dir que hi ha una crisi dels models de representació perquè poc a poc les imatges, els que ens venen pels mitjans de comunicació perden credibilitat, car hi ha un control per part dels grups de poder econòmic. La globalització, el que ha fet, és monopolitzar, també, tot el que ens arriba dels mitjans de comunicació; hi ha tot un grup d'agències de comunicació que moonopolitzen el què, el com i el quan hem de veure les coses. 

El que fa la fotografia és seleccionar i enquadrar part de la realitat, això, el que fa és determinar la visió d'un fet. Aquesta manipulació de la imatge la podem fer a partir de programes d'edició digital i a partir de reenquadrament i selecció de fer la fotografia. Aquesta manipulació, el que fa és perjudiciar a algú i a afavorir a algú altre i es fa intencionadament i deliverada pels mitjans de comunicació. Els procediments fotogràfics que fan servir per manipular seria el retoc, reenquadrament i fotomuntatge.

Podem parlar també del context d'aquestes imatge, d'on vénen. Poden venir d'arxiu, on trobem estereotips gràfics, normalment s'utilitzen molt als mitjans de comunicació per acompanyar unes notícies. Un altre funció és la hibridació, que utilitza molt la publicitat per donar realitat i impactar. Treu de context una imatge real per representar una cosa amb la que no té res a veure.

Les imatges sempre fan referència a alguna cosa, per tant, podem dir que la relació entre imatge i realitat és mecànica, doncs veiem una imatge i la relacionem amb alguna cosa desada al nostre inconscient. La imatge té una sèrie de característiques que necessitem saber per descodificar el  seu significat (les podem analitzar des d'un punt de vista denotatiu i un connotatiu...):

• La connotació seria l'associació d'una imatge amb els sentiments i la interpretació segons els coneixemnts i l'experiència de cadascú (imaginari de cadascú), com és un tema molt personal, segons la persona la imatge tindrà un significat o un altre. La denotació té que veure amb l'objectivitat. Descriurem els elements que veiem i ha de ser igual per a tothom, hem d'aprendre a veure i descriure el que veiem. Entren aspectes com color, contrast, perspectiva...

• La iconicitat es refereix a la semblança de la imatge amb la realitat exterior. Capacitat de la imatge en reproduir alguna cosa que sigui molt semblant a la realitat. En canvi, una imatge abstracta és una que s'allunya de la realitat.

Aquesta és una de les més famoses obres de Miró i de les més representatives del subrealisme. ->

<- És una imatge senzilla que mostra amb pocs elements un estat d'ànim perfectament desxifrable.

• La senzillesa o complicitat d'una imatge depèn de l'estructura i la quantitat d'elements que contingui i com es relacionen. Quan hi ha més de quatre elements a la imatge no podem veure d'un sol cop d'ull la imatge sencera, per tant la considerem complexa.

Aquí veiem una imatge senzilla que podem percebre perfectament amb una mirada.                                   

A la dreta trobem una imatge complexa amb una quantitat d'elements que amb un simple cop d'ull no seriem capaços de captar a la primera.  

• Una imatge polisèmica és aquella que té diverses interpretacions i dependrà de l'imaginari de cadascú, s'utilitza sovint a publicitat per relacionar diferents sentiments, creences... En canvi, una monosèmica només en té un significat (a no ser que algú la relacioni segons el seu imaginari amb alguna altra cosa).

Aquesta és una imatge molt simple i que fora d'un context no té cap altre significat que el que està mostrant, una flama d'una vela. 

Aquesta altra imatge, en canvi, la podríem veure com polisèmica, doncs a part del que veiem, podem interpretar-la com la llibertat donada a través de la lectura, o que quan llegim formem part de la pròpia història, etc.

• La massificació de la repetició de les imatges fa que algunes encaixin amb els esquemes donats i es converteix en un estereotip perquè ens acostumem a veure-la i ja no ens sorprenen. En canvi, una imatge nova ens sorprèn i la recordem amb millor facilitat.

Veiem una clara imatge que s'ha convertit en un costum a l'hora de fer campanya electoral, si fem una vista enrere trobem sempre la imatge del cap de partit, el fons o una part de la imatge amb el color representatiu del partit i una frase "emotiva".

Aquí trobem una altra imatge d'una política diferent i novedosa, que en trencar amb els esquemes i estereotips de polític va arribar més a la gent i guanyà les eleccions de Barcelona.

Recursos expressius de la imatge

Metàfora -> substitueix allò que volem mostrar amb alguna cosa amb què guarda relació.

Aquesta cadena publicitària compara el seu producte (suc de taronja) amb el producte real, per fer-nos pensar que és el més natural.

Comparació -> s'utilitzen dos elements visuals per establir semblances  i diferències.

Ens trobem davant d'una imatge que mostra a partir del clar-oscur un contrast entre dos personatges ficticis contraris (Batman i Joker).

Hipèrbole -> exagera una imatge per destacar-la.

Aquesta imatge, a pertir d'una exageració sobre el desglaç, en fa una crítica sobre aquest, doncs encara que és evident que un ós no està recobert de gel, sí que afetca directament a la seva vida, ja que el seu ecosistema natural canvia






.

Personificació -> humanitzar alguna cose que no té qualitats humanes.

Aquí veiem un pollastre posant com un model humà, evidentment, un pollastre mai no es posaria d'aquesta manera i menys encara sense cap.

Funcions de les imatges

F. Referencial: té la funció d'informar, com perexemple el fotoperiodisme, que s'utilitza per reforçar la informació d'un text.

Els diaris sempre acompanyen les notícies amb una fotografia que il·lustra par de la informació i crida l'atenció del lector. Aquesta mateixa fa la funció referencial, doncs acompanya la informació que dono.

F. Emotiva o expressiva: té a veure amb l'aspecte connotatiu de la imatge, que està directament relacionat amb els sentiments.

 Els tens petits sembre han estat utilitzats per expressar dolçor, tendresa. 

F. Poètica: intenten emocionar l'espectador a partir de recursos expressius i solen tenir molt a veure amb l'art.

A partir de diferents recursos expressius com la polisèmia o la metàfora, trobem una imatge un xic complexa i que intenta arribar als nostres sentiments a partir de la representació d'un pati on juga un nen, que en realitat és un llibre.

F. Exhortativa: pretèn convèncer l'espectador perquè faci alguna cosa.

Podríem dir que aquesta és la imatge amb funció exhortativa més coneguda i que millor ho representa.